e-Tertúlia

Sovint ve de gust fer les coses a contrapèl: matinar, quan la majoria de gent se suposa que ha d’estar dormint (dies festius); anar a les primeres sessions de cinema, quan encara no hi ha massa gent i no s’ha de fer cues; sopar aviat als restaurants, com ho acostumen a fer a la resta d’Europa; llegir fins tard, en el silenci de nits càlides; anar de vacances, però intentant defugir de fer-ho a l’agost, quan ho volen fer la majoria de mortals…

Tot i que algú es pot preguntar, què es pot fer a l’agost? sinó és anar de vacances. Doncs justament el que es proposa, en essència, a l’exposició d’art japonès (ukiyo-e) que actualmen tes pot veure a la Pedrera:

 “(…) viure tan sols el moment present, lliurar-se en cos i ànima a la contemplació de la lluna, (…) de la flor del cirerer (…), deixar-se portar, com una carbassa que sura pel riu; d’això se’n diu ukiyo.” (fragment extret del tríptic de l’exposició -Asai Ryoi, contes del món efímer, 1665).

Quan estigueu cansats de surar pel riu, com una carbassa; us recomano un itinerari nocturn per gaudir retrobant-vos amb la Barcelona bohèmia del modernisme; visitant alguns bars i tavernes en els que, encara avui, hi podem trobar vestigis d’aquells temps tan especials (per exemple: els 4 gats, la Fonda Espanya…), on personatges com Casas, Rusiñol, Utrillo, Picasso… s’aplegaven per donar sortida al seu esperit creatiu.

Aquesta proposta d’itinerari estiuenc, i altres prou sucoses, les podreu trobar a la xarxa (www.itineraplus.com). Un/a guia acompanyarà el vostre passeig i us anirà explicant aspectes curiosos i anècdotes d’aquells temps que, provablement, us faran passar una estona agradable. La ruta de la Barcelona bohèmia acaba al London Bar on els més agosarats podreu degustar una absenta que, com succeïa a l’època, estimularà tots els vostres sentits i us ajudarà a deixar-vos portar, com una carbassa que sura pel riu durant bona part de l’estiu.

Ester Escudero
Vocal de la Junta Directiva

Aquests dies, tot aprofitant les vacances, he començat a rellegir un llibre al qual tinc un cert afecte, The language instinct de S. Pinker. Crec que és un dels millors antídots contra les bajanades lingüístiques que dia sí i dia també apareixen a la premsa. Sembla que hi ha qui encara creu que hi ha llengües més evolucionades que d’altres o que algunes es creen per fer la guitza a les altres o ves a saber si per coses més fosques i complicades. Contra tot això, Pinker, qui no sembla que hagi trepitjat gaire les terres hispanes i a qui ningú pot acusar de partidisme, recorda que si bé poden haver-hi societats que viuen encara en l’Edat de Pedra, no existeix cap equivalent en referència a les llengües. No hi ha cap llenguatge de l’Edat de Pedra, totes les llengües que es parlen són d’una sofisticació extrema, sigui el kivunjo o l’anglès. I com som xerraires de mena, com bé es demostra en les tertúlies de l’Ateneu, més val gaudir d’una bona xerradeta que fer-se mala sang amb tanta estupidesa mediàtica.

Un bon exercici que es pot fer en sortir de l’Ateneu és passejar un xic per les Rambles; com no podem fer com els antics propietaris de plantacions de tabac que barrejaven en les seves plantacions esclaus i treballadors de diferent origen lingüístic i veure com es genera un pidgin, ens conformarem en veure com s’ho fan els turistes, els immigrants i els autòctons per entendre’s amb els botiguers, els restaurants i amb les entranyables parades de la Boqueria. Tot i que hi ha qui no s’ho cregui, tota aquesta gent viu d’esquenes als desastres produïts per la torre de Babel: els turistes se les empesquen per fer-se entendre, els immigrants miraculosament sobreviuen i el botiguer pakistànès del costat de casa sempre sap trobar allò que demano. Potser no és un món perfecte, però déu n’hi do!

I és que el llenguatge serveix per comunicar-se, no és una invenció cultural, sinó un instint humà especial que ens ha permès sobreviure, i mentre ens puguem comunicar en una llengua determinada, o pidgin, o el que sigui que els altres puguin més o menys entendre, que vagin fent “manifiestos”, que a les Rambles van per feina i ni se n’assabenten. Clar que sempre els poden traduir a l’anglès, al francès, a l’alemnay, a l’urdú, al swahili, a l’àrab, a l’italià, a l’amazig, etc. I és que saber llengües o manegar-se un xic en pidgin sempre va bé; ser un monolingüe purista en el món que vivim no du enlloc.

Mercè Àlvarez
Vicesecretària de la Junta Directiva

Ahir es va obrir el període d’inscripció a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès per al curs 2008-2009. Hi va haver un allau de sol·licituds, i al final del dia ja s’havien formalitzat 112 inscripcions. Amb la intenció de garantir plaça per als cursos més sol·licitats, hi va haver persones que van començar a fer cua a les 8 del matí (l’horari d’inscripcions s’iniciava a les 10). Aquest fet confirma el nivell formatiu de l’escola i la seva acceptació entre els lletraferits, que estan disposats a sacrificar una part del seu temps per garantir que podran realitzar el curs que més els interessa.

L’Escola d’Escriptura, per tant, continua creixent i millorant, any darrera any, i avui ja podem afirmar que és un dels puntals de l’Ateneu. Tots els alumnes de l’escola són socis de l’entitat, com a mínim mentre dura la seva formació, i contribueixen a enriquir i donar dinamisme a l’entitat.

Per a aquells que assistírem al dinar del primer Tribuna Ateneu, el passat 18 de juny, hi va haver una dada donada pel conseller Tresserras, que va fer el seu impacte. En la seva clara exposició, el conseller de Cultura ens recordà que només l’1,13% dels ingressos de la Generalitat de Catalunya van a parar al Departament. I que sempre ha estat així, més o menys. Ja sé que Educació és també cultura i que altres Conselleries fan aportacions valuoses a la cultura catalana, però aquell 1,13% va quedar gravat en la memòria dels assistents.

Sempre he cregut que el nivell cultural i el nivell econòmic d’un país com el nostre estan molt relacionats. Si els catalans tenim un bon nivell cultural, també tindrem i millorarem un bon nivell econòmic col·lectiu. I, utilitzant l’expressió del conseller, es tracta de buscar l’excel·lència cultural, però no elitista, com la d’algunes universitats o escoles, sinó l’excel·lència multitudinària, d’una comunitat. D’aquí la importància que té l’Ateneu com institució cultural i d’aquí la preocupació per un pressupost migrat del Departament de Cultura.

Francesc Cabana
Vicepresident segon de l’Ateneu

Com tots els socis que pertanyem a la secció d’Economia he rebut una carta del seu ponent, Josep Maria Carreras i Puigdengolas, en la que ens convoca a una reunió el 9 de juliol a les 19,30 hores a la Sala Verdaguer, per parlar de les linies d’actuació pel proper curs.

En la carta ens diu que el primer pas ha de ser que uns quant socis constitueixin un grup per posar en marxa les activitats de la secció. Vull formar part del grup de socis que haurem de donar suport al ponent de la secció d’Economia. També proposa fer una tertulia d’economia a l’hora de dinar; em sembla que encaixa molt bé amb el tarannà de l’Ateneu. Penso que serem prou socis interessats en aquesta iniciativa perquè el mes de setembre ja puguem fer la primera tertulia, i començar a trobar-nos cada mes.

Hem de fer que l’Ateneu sigui una tribuna on representants de l’economia catalana puguin fer els seus anàlisis i les seves propostes. Espero que aquest bloc comenci a rebre les propostes dels socis de l’Ateneu relatives als temes a tractar. Moltes són les qüestions al voltant de l’economia que poden ser d’interès pels socis de l’Ateneu; per començar el debat, en proposo quatre:

- El nou finançament de Catalunya, aplicació de l’Estatut

- La crisi del sector immobiliari, i la incidència en la resta de l’economia

- El turisme a la ciutat de Barcelona, evolució, pes actual i perspectives de futur

- Estructura del mercat de treball a Catalunya i previsió de l’evolució en els propers anys

L’economia, dia darrera dia, va omplint més planes en els diaris i més espais en la resta de mitjans de comunicació, però també en les converses amb els amics i en les tertulies que fem quan ens trobem un grup d’economistes. Considero que l’Ateneu ha de ser una tribuna on l’economia ocupi un lloc cabdal i que els temes d’economia s’incorporin a les nostres terutlies.

Miquel Àngel Barrabia
Tresorer-Comptador de la Junta Directiva

Aprofitant aquest nou bloc us vull demanar la vostra opinió sobre un possible projecte que estem començant a preparar. Com ja sabeu sóc immigrat a aquest meravellós país, i us puc dir que des del mateix moment que vaig entrar en aquesta institució i fins al dia d’avui els meus coneixements sobre la història i la cultura catalanes han anat creixent considerablement, a la vegada que el meu arrelament cada vegada és més fort. Això ha estat possible gràcies a les activitats, xerrades, sopars i altres esdeveniments als quals he assistit i, sobretot, al coneixement de les persones que freqüenten aquesta casa.

Per tot plegat, he tingut la idea de proposar que l’Ateneu organitzi un curs de xerrades i seminaris destinats als estrangers que acaben d’arribar a Catalunya sobre la història i la cultura catalanes. El curs estaria destinat principalment a gent que viu a Barcelona, i que volen conèixer la cultura i la història de Catalunya. Destinarem el curs, principalment però no exclusivament, als diplomàtics i gent del món empresarial i les seves families, enviats a viure a Barcelona a compte del seu país o de la seva empresa. Moltes d’aquestes persones arriben sense un nivell bàsic ni de català ni de castellà, i es relacionen amb la gent del carrer, al menys al principi de la seva estada, en anglès (encara que la gran majoria no tinguin l’anglès com a llengua mare). Per tant, realitzaríem aquests cursos en anglès.

Aquests futurs alumnes són, en molts aspectes, ambaixadors dels seus països, gent culta i educada, i per tant crec que entaran molt interessats a aprendre i conèixer la cultura i la història del seu nou lloc de residència. També penso que l’Ateneu és l’entitat ideal per organitzar aquest tipus de curs, ja que no hi ha cap altre entitat que tingui al mateix temps el seu relleu en la gestió de la cultura i un bagatge tant important en la història de Barcelona i Catalunya. Estic convençut que d’aquesta manera podrem atraure uns nous socis molt interessants, enriquint la vida cultural i social de la nostra casa. Que n’opineu?

Andrew Davis
Secretari de la Junta Directiva de l’Ateneu

L’Ateneu Barcelonès estrena nova tribuna. Serà un cop cada mes, de moment, i permetrà a tots els socis de l’entitat i aquells ciutadans i ciutadanes que ho desitgin compartir conversa, àpat i col·loqui amb una persona rellevant del món de la cultura. El proper dia 18 ens estrenem amb la presència del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació. Sens dubte serà una proposta interessant i indicada per estrenar el Tribuna Ateneu. La cultura catalana té una bona pila de reptes per davant i el Departament de Cultura un paper força important per arribar a assolir-los. Hi ha moltes incògnites per resoldre (papers de Salamanca, litigi de Lleida, fires del llibre, consell de la cultura, evolució de TV3…). De totes elles el conseller en podrà donar compte.

Tribuna Ateneu serà, així doncs, una nova eina que donarà sentit a la millor tradició ateneística, la que intenta articular plataformes de debat i donar veu a la gent, de forma plural i diversa.

Ferran Mascarell
Vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès

En tot just una setmana ja s’han enxhaurit les places disponibles per al primer dinar Tribuna Ateneu que tindrà lloc el proper dimecres, 18 d’abril, amb la presència del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Gestors culturals, representants de tota mena d’entitats, càrrecs de les administracions públiques i, per descomptat, molts socis de l’Ateneu, han reservat tiquet per a l’estrena d’aquesta nova proposta de debat cultural.

Tribuna Ateneu intenta cobrir un buit evident en el món de les polítiques culturals, facilitant la discussió oberta al voltant dels temes centrals i més actuals en aquest àmbit. Les polítiques culturals, ja siguin des de la gestió pública, des de la iniciativa de la societat civil o des del món de l’empresa i la industria cultural estan mancades d’un espai estable i periòdic de trobada, divulgador dels projectes més importants en l’actualitat, i promotor dels discursos i debats més rellevants. Cal propiciar, per tant aquestes espais de reflexió i discussió oberta.

El Conseller Tresserras té oberts temes  importantíssims per al projecte cultural del país i que són ara mateix de la màxima actualitat. És un bon moment per escoltar els seus posicionaments i les seves propostes. De què ens hauria de parlar? Del Consell de les Arts i la Cultura? Del retorn del papers de Salamanca? De la polèmica al voltant de les obres d’art religiós del Museu de Lleida? Del futur pla de museus? Dels nous dirigents de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de TV3?

Massa sovint el debat polític i emocional desdibuixa els arguments més seriosos i els deixa en un segon pla. En el cas de la gestió de l’aigua aquest fenòmen es produeix gairebé de forma sistemàtica, i resulta difícil separar allò que són purament opinions voluntarioses però poc fonamentades del que són fets i dades precises. Hem demanat a Rafael Mujeriego que ens ajudi a fer aquestes distincions amb claredat, i per això l’hem convidat a fer el segon Observatori Ateneu, amb una conferència que voldríem clarificadora, el proper dilluns, 2 de juny, a les 19,30, a la Sala d’Actes de l’Ateneu.

Mentre, però, volem aportar dades i informació seriosa per al debat. Per això afegim a aquesta entrada un article de Rafael Mujeriego, en el qual analitza amb rigor el paper que té la reutilització planificada, la regulació i la dessalació en la gestió integrada dels recursos hídrics, especialment en zones amb dèficits estacionals o permanents d’aigua, tal com és el cas de Catalunya. Dades i informació per a un debat seriós.

La reutilización, la regulación y la desalación en la gestión integrada del agua

L’Observatori Ateneu vol posar sobre la taula un dels temes de major actualitat política dels darrers temps, però sobretot un dels temes que més podria arribar a condicionar el desenvolupament futur del país: l’aigua.  El proper dilluns, 2 de juny, intentarem que Rafael Mujeriego, President del Consell per l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA), aclareixi els punts foscos d’aquesta qüestió, en la qual, tot sovint, costa discernir entre allò que són certeses científiques i allò que són simples opinions o especulacions polítiques. L’acte tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’Ateneu, a les 19,30 hores, i el periodista científic i membre de la Junta Directiva de l’Ateneu, Lluís Reales, conduirà la conversa amb Mujeriego.

La sequera, certament, ha trasbalsat el paisatge polític de Catalunya. Però més enllà de les discrepàncies polítiques de mirada curta, com hem d’encarar tècnicament la gestió d’un bé tan escàs com l’aigua? La situació d’emergència s’explica només per causes climàtiques o també ha existit mala gestió? Podem evitar que es torni a repetir en un futur l’emergència que viu Barcelona? En quina mesura la dessaladora d’El Prat resoldrà el problema de l’abastament d’aigua per Barcelona? És necessari el transvasament del Roïne? Mujeriego, un expert mundial en la gestió integrada de l’aigua, respondrà a aquestes qüestions, estratègiques per a la ciutat i pel país.

N’hi podem plantejar d’altres? Quins són els dubtes i les incerteses de la ciutadania respecte al consum d’aigua? Quina de les nombroses opinions que diàriament es formulen als mitjans sobre aquesta qüestió ens hem de creure?