Barcelona i Turisme avui
10 Març 2010 per adminPere Duran, Director General del Consorci ‘Turisme de Barcelona’
(Dilluns 11 de gener de 2010)
Com tots els segons dilluns de cada mes a la Sala Pompeu de l’Ateneu es varen trobar per fer una terúlia-dinar els socis de la secció economia de l’Ateneu i alguns economistes convidats pels socis. El mes de gener hem tingut com a tertulià a el sr. Pere Duran per parlar-nos del turisme a la ciutat, des de començament del anys 80 està vinculat al sector turístic i es va incorporar al Patronat de Turisme de Barcelona al 1984, sent el seu Director de l’any 1988 fins a la seva dissolució el 1993. A partir de 1994 és Director del Consorci de Turisme de Barcelona i des de juny del 2000 és nomenat Director General del Consorci de Turisme de Barcelona, càrrec que ocupa en l’actualitat. Per tant podem veure que la seva trajectòria li ha permès viure els canvis que el sector turístic a tingut amb els darrers anys a la nostra ciutat.
També va assistir el Sr. Josep-Maria Ureta que amb el títol de “Gestionar l’èxit turístic” va publicar el Periódico del 12 de gener una crònica de aquesta tertúlia.
El consorci ‘Turisme de Barcelona’
La creació de Turisme de Barcelona té com a origen una reflexió estratègica prèvia als Jocs de 1992: la ciutat necessitava un nou organisme de promoció turística a on participessin tant el sector públic com el privat. Amb aquest objectiu es va constituir el 1994 un consorci entre l’Ajuntament i les empreses privades, representades per la Cambra de Comerç, amb un pressupost equivalent a 2,3 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament aporta 1,2. Des de llavors la participació privada a Turisme de Barcelona ha crescut molt, mantenint-se l’aportació i representació de l’Ajuntament als seus òrgans de govern. El pressupost actual supera els 34 milions, amb una presència de més de 750 empreses.
Aquest model de participació públic-privada en la promoció turística ha estat valorat molt positivament per altres ciutats, però cap l’ha pogut replicar, habitualment per problemes lligats a la rellevància del protagonisme polític en la promoció turística.
La promoció turística
La feina de promoció que realitza Turisme de Barcelona no es basa en la promoció genèrica de la ciutat, sinó que treballa amb les “diferents Barcelones” que constitueixen sectors de mercat ben definits. Com a exemples es poden citar les destinades al turisme de reunions, a la gastronomia, els creuers o les activitats esportives. En alguns casos es creen programes específics, com el Barcelona Convention Bureau destinat al turisme de reunions i congressos, d’adhesió voluntària per part del sector privat en funció dels objectius de cada programa. A més a més, una part molt rellevant de la feina de promoció la constitueix la xarxa de 20 oficines turístiques repartides per la ciutat.
Les característiques del turista
El turista urbà permet en part fer rendibles les grans inversions públiques. Per això, constitueix un element clau pel creixement de la ciutat. De fet, el turista és un consumidor més de la ciutat. Però el turisme urbà va més enllà del concepte tradicional de turisme, donat que és el resultat d’un conjunt de motivacions molt més variat que el del turisme clàssic basat quasi exclusivament en el lleure.
L’oferta turística a Barcelona
Barcelona disposa d’una oferta turística àmplia i variada, degut a l’existència de múltiples raons per visitar la ciutat. Això l’ha convertit en una destinació urbana de referència. Una bona mostra de l’evolució de l’oferta turística és l’augment en el nombre de llits d’allotjament, que han passat de 18.500 el 1990 a 60.000 en l’actualitat. D’aquests, més el 50% corresponen a hotels de 4 i més estrelles.
L’oferta turística de Barcelona és molt diversa, amb un sector gastronòmic molt important (19 estrelles Michelin a restaurants de la ciutat), una oferta comercial variada i de qualitat, tres grans àrees pel turisme de convencions que la fan cinquena destinació europea, diversa oferta cultural, seu de grans esdeveniments esportius, noves infraestructures d’accés i comunicació i un entorn a la resta de Catalunya i al conjunt de l’àrea metropolitana que pot resultar clau per la descongestió turística de la ciutat.
La demanda turística
A Barcelona pernocten actualment uns 6 milions de turistes a hotels, amb un altre milió a pensions i apartaments turístics i més de 3 a altres tipus de residències (col·lectives o privades). A aquests més de 10 milions de turistes caldria afegir els gairebé 8 milions de persones que visiten la ciutat però no hi dormen. Per això, la xifra de turistes global s’apropa als 18 milions.
La demanda turística es caracteritza per una estacionalitat relativament baixa i per la diversificació entre els motius vacacionals o de lleure i els qui visiten la ciutat per negocis o qüestions personals. El turisme és principalment internacional, amb un 50% d’origen europeu i un 20% de la resta del món.. El grau de repetició és molt elevat, la qual cosa constitueix una mesura de l’èxit de la ciutat i pot facilitar la desconcentració territorial de la demanda.
El pes econòmic del sector s’estima en un valor d’entre el 8 i el 10% del PIB de la ciutat, amb una ocupació d’entre 80.000 i 100.000 treballadors.
El Pla Estratègic del Turisme
L’èxit de la promoció turística ha provocat també veus crítiques que consideren que n’hi ha massa i genera moltes molèsties. Com a resultat d’aquestes veus l’equip de govern de l’Ajuntament ha encarregat a Turisme de Barcelona l’elaboració d’un Pla Estratègic del Turisme a la ciutat, que serveixi com a reflexió sobre l’encaix del turisme a la ciutat en el futur. Aquest Pla ha enllestit la seva primera fase, de diagnosi, a la que han col·laborat més de 600 participants. El document que recull aquesta diagnosi conté 150 aspectes clau.
Ara es comença a treballar la proposta estratègica en la que s’ha de definir el model turístic adient pel model de ciutat. Això haurà de servir per realitzar propostes concretes en aquesta segona fase.
El Pla reconeix que el turisme a Barcelona s’enfronta a quatre grans reptes, com són:
1. augmentar la seva desconcentració (oferint noves destinacions locals i metropolitanes per redistribuir territorialment la demanda),
2. reformar la governança (que el ponent considera responsabilitat de l’Ajuntament),
3. generar complicitats també més enllà del sector turístic tradicional.
4. millorar la capacitat de competir amb altres destinacions.
Javier Asensio






n aquesta tertúlia de l’Ateneu Barcelonès es parlà de crisi i indústria amb l’Antoni Zabalza, soci de l’Ateneu, com a invitat. Francesc Cabana realitzà la presentació d’Antoni Zabalza (Linyola, Pla d’Urgell, 1946) considerant tres facetes del ponent: l’acadèmica, destacant la seva formació i docència a la London School of Economics, que culmina amb la càtedra d’Anàlisi Econòmica a la Universitat de València: la faceta política amb càrrecs com Secretari d’Estat d’Hisenda i Cap del Gabinet de Presidència; i la faceta empresarial, que és l’actual, com a President i Conseller Delegat d’Ercros. Aquest perfil fa d’Antoni Zabalza una de les persones més idònies per indicar com afrontar la reconversió de la indústria a Catalunya.


